El cafè Black and White, conegut per ser un lloc on es venia droga, és envoltat per la policia, començant així una ona de violència en els voltants de St Paul. La tensió amb la policia va ser creixent degut al fet que molts joves de raça negra se sentien discriminats. El cafè ja no existeix. Va ser ensorrat el 2005 .

A Brixton la tensió entre la policia i la comunitat negra venia en augment des de feia temps. La mort d'un jove per ferida de punyal va ser el que va disparar la violència en el barri. La gent va culpar a la policia dels fets. Els danys es van estimar en 7.5 milions de lliures i uns 360 policies i civils van resultar ferits. L'any 1985 va haver altra onada de violència, quan una dona d'origen negre va ser morta accidentalment per la policia en una redada.

La violència rondaire va començar quan es va saber que s'havia arrestat a Leroy Alphonse Cooper, de vint anys d'edat. Aparentment la causa va ser que la policia el va maltractar mentre el tenien en custòdia. Hi va haver nou dies seguits de violència.

Tot el barri de Broadwater, en Tottenham, va explotar en violència. Un grup de joves van atacar a la policia, degut al fet que una dona va patir un atac cardíac quan la policia feia una redada en la seua casa. Va haver diversos ferits per tirs i va morir una persona acoltellada per un dels joves violents.

Unes 100.000 persones es van manifestar en protesta de l'aprovació de l'Impost al sufragi, pel govern conservador de Margaret Thatcher. La manifestació es va convertir ràpidament en una onada de violència i disturbis en ple centre de Londres.

Els manifestants contra el capitalisme es van enfrontar a la policia, incendiant cotxes i destruint una casa de canvi. Va succeir al juny i el cost dels danys va ascendir a 2 milions de lliures.

Uns 5.000 anticapitalistes van envair l'àrea comercial de Londres, i el van convertir en un camp de violència i vandalisme. Unes 92 persones van ser arrestades per la policia. Les tendes de Oxford Street i Tottenham Court Road van ser destruïdes quan els violents manifestants es van enfrontar amb la policia.

Les retallades en educació i els augments en els drets de matrícula imposats pel nou electe partit Conservador – liberal va mobilitzar a milers d'estudiants, de manera pacífica, de tota Gran Bretanya cap a la ciutat de Londres. La violència es va deslligar quan un grup d'estudiants va atacar la central del Partit Conservador, trencant els cristalls de les finestres i destrossant l'interior de l'edifici, i fins i tot llançant un extintor de foc des d'un sostre.

Les Blackberry van ser el mitjà de comunicació entre joves que va proporcionar durant tres dies grans disturbis dels que, el mes cridaner, sigueren els robatoris i les agressions sense cap tipus de reivindicació per la qual lluitar.

Entre les mesures preses per Cameron no es descartava l'us de pilotes de goma, canons d'aigua

i altres mesures de contenció per a retornar a la tranquilitat a la ciutat. Més de 900 detinguts i més de 400 arrestats i actes públics i esportius com un partit del Tottehnham aplaçat.

Els saquejos es van estendre com la polvora i algunes botigues com Sony es van quedar buides, Apple va decidir retirar tot el seu stock i es va instaurar una violència que durant quatre dies va ficar en peu a tot el Govern de Cameron