4 persones. 4 visions del 15M

Neus Vidal: La visió del 15M d'una comunicadora

Entrevista a Neus Vidal: ella és fiologa, viu a Barcelona però així i tot conéix molt bé als valencians, tant es així que es la Cap de Redacció d'aquest diari, és a dir la que ens apreta els ferros. hui ens dona la seua impressió del moviment.

Alex Pardo, 28 agost 2011

Enviar a Facebook Enviar a Twitter Enviar a Meneame Enviar a Latafanera

La Cap de Redacció es la que tria casascuna de les informacions que parlem en aquest jove diari. Gràcies a Neus ix cada dia el diari, donem cobertura a rodes de premsa, i ens empapem de la realitat que altres o no volen o no poden donar. Neus, amb els seus 40 anys es la part d'analisi i decissió d'aquest periòdic digital: Neus ens explica la seua visió del 15M

DiariPV:  Has anat a les manifestacions. I has arribat a estar acampat?

Neus: He anat a algunes assemblees i a algunes de les manifestacions. Reconec que no a totes… No, no he arribat a estar a les acampades.

DIariPV: Quin diries tu que és el principal objectiu dels Indignats?

Neus: El moviment indignat té una gran dosi de sentiment d’injustícia. Els indignats volen una societat més justa i, crec que sobretot, més humana.

DiariPV: Fes servir 3 emocions per descriure el que has sentit amb el 15M

Neus: És difícil en 3 paraules, però serien, inicialment sorpresa, després emoció. I ara és, sobretot, esperança

DiariPV:  T'ha fet canviar algun comportament, alguna conducta?

Neus: El meu comportament diari, el meu dia a dia no ha canviat, segurament. Però sí que tinc la sensació de tenir el cap una mica més obert, de tenir més ganes encara de saber més, d’entendre millor, de conèixer millor.

DiariPV: Creus que és d'hora per valorar-ne les repercussions?

Neus: Crec que si, que encara és d’hora. Tot i així, he tingut la sensació d’estar vivint fets històrics, fets dels que es continuarà parlant d’aquí uns anys. Potser no es pugui canviar tot el que caldria, tot el que es reclama, però sí penso que ha estat, és i continuarà sent, d’una manera o d’una altra, prou important com per a produir alguns canvis de conducta, si més no, col·lectius.