4 persones. 4 visions del 15M.

Miquel Àngel: La visió del 15M d'un músic

Miquel Ángel Murcia és un músic ontinyentí, una jove promesa de la música i un persisntent investigador, ell I també respoón a les nostres preguntes sobre els Indignats.

Alex Pardo, 28 agost 2011

Miquel Àngel Múrcia i Cambra, Ontinyent 1982. És compositor, professor Superior en composició pel Conservatori Superior de Música de València, llicenciat en Història contemporània, i doctorant a la Universitat de València. Ha estat qualificat pel diari Levante EMV, com una de les "joves promeses de l’electroacústica valenciana

La seua tasca ha estat centrat als últims anys en quantioses estrenes en música electroacústica, audiovisuals i música de cambra en diversos punts de la geografia valenciana.

Ens explica la seua visió del 15M

Preguntes:

DiariPV: Has anat a les manifestacions. I has arribat a estar acampat?

Miquel Àngel: Sí, he anat a les manifestacions al voltant del 15M i d’altres que guarden relació en les exigències de qualitat democràtica. Soc dels que pensa que la política i el compromís cívic no corresponen sols als agents polítics i als mecanismes establerts. L’element bàsic d’una democràcia és el ciutadà i la seua acció directa en la constitució de la realitat. Els músics som ciutadans; al meu parer entenc que cadascú ha de tenir un compromís cívic, siga el que siga, cap a la seua realitat. No entenc a la gent que no s’hi pronuncia.

No he arribat a estar acampat per motius estrictament laborals, però soc conscient que aquest moviment va més enllà de l’establiment físic a les places públiques i que és un moviment que arrela en moltes més ciutadanes i ciutadans de la que els partits polítics i mitjans de comunicació pensen. Fet i fet, hi ha molta gent que com jo no ha acampat, però que porta al seu cor la convicció que aquest moviment és part intrínseca de la seua aspiració vital i que hem “acampat” al interior de la nostra raó i consciència: aquesta és l’acampada més important.

DiariPV: Quin diries tu que és el principal objectiu dels Indignats?

Miquel Àngel: En primer lloc, reduir un moviment tant plural i polièdric a un sols objectiu no és una tasca senzilla. Fet i fet, pense que hem de ser conscients de la complexitat social i de significat d’aquest moviment. Malgrat açó, crec que hi ha una qüestió transversal i transcendental en aquest moviment dels Indignats que recorre tots els sectors socials que composen el fenomen cívic. La qüestió bàsica és que hi ha un gran sector de la societat al que el sistema no li val, no es sent representat, que han obert els ulls i ja no se senten satisfets amb el sistema basat en: paga, calla, sofreix i consumeix. Fet i fet, recordem que vivim en un Estat on els corruptes governen, on no hi ha una real igualtat entre els ciutadans, ni cap respecte a la pluralitat nacional de l’estat, i on dos grans partits viuen de renda, mentrestant col•loquen llestons electorals per a que altres alternatives polítiques no fructifiquen.

La gran crisi econòmica ha fet esclatar un latent cultiu que dormia el somni dels justos. L’objectiu és clar: una sistema democràticament social, just i on la voluntat popular triomfe per sobre d’interessos comercials, bancaris o polítics. Estem davant de la resurrecció inesperada de Montesquieu on l’objectiu principal és la recuperació del principi bàsic de ciutadania.

DiariPV: Fes servir 3 emocions per descriure el que has sentit amb el 15M

Miquel Àngel: Doncs he sentit principalment l’emoció, l’esperança i la il·lusió. L’emoció per vorer que la societat no és tant apàtica com el consumisme intenta convertir. Que hi han ovelles que estan descarriades i no pensen tornar al rebany. I que, qüestions que són cabdals ara s’han despertat gràcies a la repercussió de la crisi. L’esperança per vore com un moviment que irromp de manera espontània, cívica, no violenta i que s’articula, creix i pot ser que no està tot guanyat pels buròcrates dels mercats i el neoliberalisme. La il·lusió per a que aquesta acampada que hem fet cadascú en sa consciència no sols es quede en anècdota, a més a més, es convertisca en un tsunami que articule un canvi social, just i democràtic a la nostra obscura realitat.

DiariPV: T'ha fet canviar algun comportament, alguna conducta?

Miquel Àngel: Radicalment sí. Comptat i debatut, aquest moviment ha aprofundit més en la meua concepció de que és necessari un compromís personal de cadascú com a ciutadà per canviar les coses. Res està escrit: com canta Cesk Freixas “serem flors per la revolució”.

DiariPV: Creus que és d'hora per valorar-ne les repercussions?

Miquel Àngel: És un bon moment per analitzar el moviment i les repercussions que ha tingut fins ara. No obstant, al meu parer el moviment té encara molt de recorregut endavant i hem de ser conscients que les repercussions que analitzem ara seran estrictament parcials. No podem fer història-ficció ni preveure cap a on evolucionarà el 15M: si s’apagarà com un cressol lentament o si, pel contrari, generarà noves sinèrgies que plantejen una alternativa a la situació actual. Malgrat això, han passat 4 mesos i és important realitzar un acte de reflexió que ens ajude a comprendre aquest moviment majoritàriament pacífic, social i democràtic.

Tu ets músic, com creus que afectarà a la cultura musical?

Miquel Àngel: Al món de la música és visible una pugna dicotòmica semblant al que esta passant entre els plantejaments polítics actuals i els plantejaments ideològics del 15M. Per una banda segueix vigent ( al meu parer en progressiva descomposició) un model de música decimonònica, de grans editorials i discogràfiques potents que ocupen una gran quota de mercat, de producció i distribució, on les societats generals d’autors estatals creen i donen suport a aqueix entramat oficial i enconsertat de música clàssica, contemporània, pop, rock, etc... Malgrat açó, hi ha una gran base d’artistes musicals, conceptuals, electroacústics; que estan generant circuits culturals independents d’alta qualitat, que han llevat a l’artefacte artístic l’afegit de “negoci rentable” i que han apostat per un art majoritàriament alternatiu, compartible, cooperatiu i social. Com a músic, pense que aquest moviment de pensament del 15M reforçarà més encara aquesta alternativa cultural i li donarà força per poder establir-se com un model cultural alternatiu distint, obert, participatiu i social. Crec que encara ens queda molt per viure i per vore. Comptat i debatut, tot acaba de començar i l’ombra del 15M es perfila molt llarga.