Ínforme d’Intermon-Oxfam

L’acaparament de terres:un augment de la pobresa

Fa uns dies es va publicar l’informe “Terra i poder” en el que es crida l’atenció sobre aquest tema: la compra massiva de terres en el mon condemna a la pobresa a milers de persones que perden, les seues cases i els seus mitjans de vida sense compensacions o sense que se’ls permeti reclamar les terres que han perdut.

Neus Vidal, 30 setembre 2011

A l’informe, que es pot consultar de manera complerta a la Web d'Itermon-Oxfam, es donen a conèixer dades preliminars però prou significatives, que mostren que, des de l’any 2001 fins 227 milions d’hectàrees (aproximadament tota l’Europa Occidental) han estat posades a la venda, llogades o s’han atorgat llicències d’explotació amb acords, principalment amb inversors internacionals.

Tot i que els acords no solen fer-se públics, s’ha pogut demostrar més de 1.100 acords que afecten a un total de 67 milions d’hectàrees. La zona més afectada per acords d’aquesta mena és Àfrica, on la zona de la que parla l’informe té una dimensió semblant a la d’Alemanya.

Oxfam vol fer parar l’atenció a que l’actual compra de terra per part de les multinacionals ve donada per l’interès de produir menjar per a d’altres continents diferents on s’està produint, per produir biocombustibles o per especular amb les terres i obtenir-ne beneficis de manera ràpida. Això és el que es coneix com a “acaparament de terres”, fenomen en el que, tant els venedors com els compradors no tenen en consideració les necessitats de les persones que viuen als territoris objecte de la compravenda.

La directora general d’Intermon Oxfam, Ariane Arpa, diu: “La velocitat sense precedents a la que arriben aquests acords i la competència cada cop major per la terra està empitjorant la situació d’alguna de les persones més pobres del mon. En la lluita per la terra, els inversors ignoren a aquelles persones que ja viuen a aquella terra, de la que depenen per sobreviure”.

Les zones on és major el problema són, segons l’informe, Uganda, Sudan del Sud, Indonèsia, Hondures i Guatemala. En el cas d’Uganda, per exemple, més de 22.500 persones han perdut les seues llars i les seues terres que havien estat comprades per l’empresa britànica de fusta New Forest Company (NFC).

El cas de la Christine, una de les llauradores afectades, és una mostra de la manera en que es duen a terme les possessions dels territoris: “Totes les nostres plantacions van ser destruïdes. Varem perdre el cultiu de la banana i de iuca. Vem perdre tot el que teníem. Els treballadors temporals de l’empresa ens van atacar, colpejar i amenaçar a les persones. Fins i tot ara no ens deixen tornar per recollir les coses que varem haver de deixar enrere. Em van amenaçar. Em van dir que si no marxava, em donarien una pallissa.”

Oxfam fa una crida a inversors, governs i organitzacions internacionals per donar prioritat a la fi de l’acaparament de terres, revisant i corregint les polítiques i regulacions actuals que, tot sovint, no aconsegueixen reeixir en que les persones siguen consultades i tractades de forma justa quan els inversors negocien els seus acords, i a respectar tots els estàndards internacionals rellevants, com els estàndards per a l’actuació de la Corporació Financera Internacional o del Consell d’Administració Forestal