Repartiment dels drets televisius.

Drets televisius: La polèmica continua.

El repartiment dels diners dels drets televisius als clubs de la lliga espanyola ha causat molta polèmica, i s’han format dos blocs: els defensors d’aquest repartiment (els grans beneficiats) i els que hi estan en contra. Per un costat es troben el Reial Madrid, el Futbol Club Barcelona, l’Atlètic de Madrid, el València i la majoria dels membres de la Lliga de Futbol Professional, mentre que a l’altre bàndol es troben els demés equips, liderats per Sevilla i Vila-real

Arnau Alonso, 31 agost 2011

Què son els drets televisius?

Els equips de primera i segona divisió cedeixen els drets d’explotació d’imatges a les operadores audiovisuals, les més de les quals són Mediapro i Audiovisual Sports. Amb aquest sistema, els clubs s’asseguren una elevada quantitat d’ingressos a curt termini, que normalment són utilitzats per reforçar la plantilla a principi de temporada. El problema arriba a l’hora del repartiment.

Repartiment ingressos.

L’actual sistema de divisió dels diners ha creat molta controvèrsia i discussió entre clubs. Hi ha 5 blocs, el primer dels quals, format per Barça i Madrid, obté el 35 %, el segon (València i Atlètic de Madrid) aconsegueix l’11%, el tercer (equips restants de primera divisió) adquireix un 45 %, el quart (tots els equips de segona divisió exceptuant els descendits) assoleix el 8 %, i el quint i últim bloc (equips que jugaran la següent temporada a la segona divisió B) es trobaran amb tan sols l’1% dels beneficis.

El perquè de la polèmica?

Els grans afavorits de la partició són els culés i els blancs, que obtenen 140 milions cada un, mentre que els matalassers i els xé obtenen 84 milions entre els dos. Entre la resta de la Lliga BBVA es reparteixen 360, 7 milions proporcionalment. Els equips de segona divisió es repartiran 48,112 milions dividits entre els 18 equips que no baixen, i els equips que descendiran a la Segona divisió B es distribuiran 6,014 milions entre 4 conjunts.

El Reial Madrid, Atlètic de Madrid i Futbol Club Barcelona són els únics defensors d’aquest sistema de divisió dels beneficis. La resta dels equips estan en contra, liderats per Sevilla i Vila-real, mentre que el València no ha adoptat una posició clara.

L’equip valencianista en principi es situava en el grup dels defensors però, mentre transcorria el temps, ha anat desviant-se cap als contraris. El president Manolo Llorente, apostà per un sistema diferent a l’actual i que no fora el que han proposat la resta dels equips, ja que en part, aquest sistema els afavoreix front als equips més petits, encara que els discrimina davant els grans.

Sistema d’altres lligues i comparació.

Les altres grans competicions europees tenen un sistema més proporcional i igualitari

La lliga francesa. Rep 533,7 milions. El club que més beneficis obté és l’Olímpic de Marsella, i la diferència entre aquest i el que menys se’n emporta és de tan sols 36 milions, mentre que en la lliga espanyola es de 128 milions.

La lliga alemanya. A Alemanya el repartiment és molt més igualitari.donat que la diferència és de 14, 8 milions i l’equip que més guanya és el Bayern de Munic. Aquesta lliga aconsegueix 579, 8 milions.

La lliga anglesa. És la competició que més diners assoleix, 957,9 milions. El Manchester United és el grup que més diners adquireix; 68,2 milions, i la diferència entre aquest i l’últim es de 21,2 milions.

Arguments a favor i en contra.

Els arguments de la defensa d’aquest sistema per part de barcelonistes i madridistes és l’audiència: entre els dos equips conformen el 80% d’aquesta.

El president del València té arguments a favor i en contra. Diu que la lliga s’ha convertit en un duopoli però, que hi ha gent que no entén que València i Atlètic de Madrid són més grans que altres clubs i per aquest motiu deuen de cobrar més que els altres. Roig, màxim mandatari dels de La Plana, assegura que algú no vol que tinguen diners ni que estiguen dalt de la taula i que això no es pot consentir, i que o es manté un equilibri o açò (la lliga) s’acaba.

Del Nido, del Sevilla, creu que quan les formacions blanquinegra i roigiblanca es posen al costat dels que entenen que no els tenen que llevar els diners que els corresponen, hi haurà una lliga justa i competitiva.

Un altre argument a favor del bloc que es troba en contra dels grans és que els drets televisius que obté, per exemple, el Getafe és inferior al que el Madrid va invertir en fitxar a Kaka o la despesa que va generar la compra d’Ibrahimovic per als culés.

Queixa dels conjunts pel sistema.

Vint-i-sis equips de Primera i Segona divisió firmaren un comunicat en el que denuncien el desigual repartiment dels drets audiovisuals que produeixen, segons afirmen “una competició extremadament desequilibrada en quant a potencial esportiu dels seus integrants”. Els clubs que s’han adherit al manifest son: Almería, Xerez, Osasuna, Mallorca, Getafe, Saragossa, Espanyol, Racing, Màlaga, Tenerife, Sporting, Valladolid, Hèrcules, Llevant, Còrdoba, Elx, Cadis, Recreatiu de Huelva, Rayo Vallecano, Numancia, Las Palmas, Osca, Nàstic de Tarragona, Castelló, Salamanca i Girona.

L’alternativa plantejada és que, a partir de la temporada 2014-2015 es faça una venta conjunta dels drets entre la empresa audiovisual que vulga adquirir-los i la Lliga de Futbol Professional (LFP), com passa a les altres grans lligues europees, com l’anglesa i la italiana; i com també ocorre a la ABC.